Grup

A aquestes alçades queda molt poca gent que no sàpiga què és La Pegatina. I no ens referim a nivell català ni espanyol sinó europeu i mundial. El fenomen ha traspassat fronteres, es compten en centenars de milers els seguidors del grup. Tota aquesta onada de públic ha arribat gràcies al treball, a l’honestedat, a la frescor i a la sinceritat que desprenen els components del grup, que sempre han procurat cuidar molt el públic i la gent que els ha anat ajudant en aquests quasi vuit anys de projecte.

Tot i que l’aventura del grup té els seus inicis al 2003, no és fins al 2006 que s'oficialitza el nom de La Pegatina, ja que abans es feien dir Pegatina Sound System. En aquest any és quan el Rubén, l’Ovidi i l’Adrià, els tres components del grup aleshores, es plantegen anar més enllà i gravar un disc. L’àlbum s’anomena “Al Carrer!” i apareix al febrer del 2007, autoeditat i autoproduït. Per tal d’ajudar-los a tirar-lo endavant, s’apunten al carro de les col·laboracions artistes com Che Sudaka, Manu Chao o Gambeat. De fet, són aquests tres artistes que ajuden al grup a començar a autogestionar-se i a emprendre un camí que els portarà a viure de la música.

A finals del 2007 el grup ja compta amb sis components. S'havien unit al projecte el Ferran (baixista) i dos bretons, l’Axel (trompeta) i el Romain (acordió). La gira del 2008, anomenada Conxi Tour en homenatge a la seva furgoneta, acaba amb un sold-out a la sala Apolo de Barcelona deu dies abans del concert. Aquí és quan es produeix el punt d’inflexió i el grup comença a escalar posicions en el panorama de la música mestissa catalana i estatal. També és en aquell concert quan es presenta una de les cançons més emblemàtiques del que serà el següent disc, “Alosque”, on hi col·laboren els D’Callaos.

Així doncs, al 2009 editen "Via Mandarina" amb Kasba Music, gràcies a la qual poden seguir regalant la seva música per internet a la vegada que es troba a les botigues. Al “Via Mandarina” ja hi trobem l’acordió i la trompeta i altres temes emblemàtics com Gat Rumberu o Miranda. En aquest disc, a part de D’Callaos, també hi col·labora El Puchero del Hortelano, entre altres.

El 2009 i el 2010 són uns bons anys pel grup, que fa més de 200 concerts per tot el món, en festivals amb una gran afluència de públic (de les 14.000 persones a Les Feux de l’Été a França fins les 94.000 del Lowlands a Holanda, passant per Québec, Liechtenstein, Suïssa, Àustria, Alemanya o Itàlia). El recorregut és cada cop més espectacular i més ampli.

Al 2011 presenten el disc que els consolidarà com un dels grans grups estatals i europeus. L'àlbum porta per nom “Xapomelön”, editat novament per Kasba Music. En ell hi participen Joan Garriga, Amparo Sánchez, els raperos In*digna i les Sey Sisters. Incorporen també al bateria Sergi López, que forma part del grup des del 2009, i que permet fusionar la rumba urbana del grup amb el merengue, la cúmbia, l’ska, la música disco i la ranxera.

"Xapomelön" és un disc arriscat per ser un tercer disc, de 21 cançons que barregen l’energia amb la diversió i els jocs de paraules amb la solvència creativa. Gallec, èuscar, anglès i francès, a banda del català i el castellà. Xapomelön és una ciutat formada per l’evolució de dos carrers que ja coneixíem amb anterioritat: "Al Carrer!" i "Via Mandarina".